De cometas, ballenas y traductores: cuatro retraducciones activas de Moby-Dick en español

Autores/as

  • Javier Ortiz García Universidad Autónoma de Madrid España

DOI:

https://doi.org/10.24310/TRANS.2021.v1i25.12508

Palabras clave:

retraducción, teoría de la retraducción, Moby-Dick en español, historia de la traducción, retraducciones activas

Resumen

Este artículo aborda desde una perspectiva teórica y práctica el estudio de la retraducción de obras literarias. Para ello, se acude a las retraducciones publicadas en España de la novela Moby-Dick (Herman Melville, 1851). El apartado teórico establece dos elementos de análisis novedosos en los estudios de la retraducción: i) el hecho y la explicación de que algunas de estas retraducciones aparecen en períodos de tiempo muy breves; y ii) los testimonios personales de los retraductores en relación con su trabajo como retraductores de una obra literaria determinada. El análisis de estos dos factores ayuda de manera decisiva a determinar si esas retraducciones son «activas» o «pasivas» (Pym 1998). El apartado práctico ofrece, en primer lugar, una panorámica histórica de las dieciocho retraducciones de Moby-Dick publicadas en España hasta el momento; y, después, analiza cuatro retraducciones activas de la novela aparecidas en España en un período de ocho años (2007-2014), empleando para ello los testimonios directos con que contamos de los cuatro retraductores que ilustran los orígenes, objetivos y supuestas aportaciones de cada una de esas cuatro versiones. El artículo concluye subrayando la importancia que se debe otorgar primero al conocimiento histórico de las diferentes retraducciones en períodos de tiempo determinados y, después, a los testimonios escritos de los retraductores sobre su trabajo en el caso de que estén disponibles para el investigador, como es el caso de este estudio.  

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Métricas

Cargando métricas ...

Biografía del autor/a

Javier Ortiz García, Universidad Autónoma de Madrid

Profesor titular de universidad.

Director del Departamento de Filología Inglesa

Citas

Albachten Berk, Ozlem y ?ehnaz Tahir Gürçaglar, (eds.) (2018): Perspectives on Retranslation: Ideology, Paratexts, Methods. The Turkish Context, Londres: Routledge.

Alvstad, Cecilia y Alexandra Assis Rosa (2015): «Voice in Retranslation. An Overview and some Trends», Target, 27(1), 3-24.

Barba Muñiz, Andrés (2015): «Moby Dick, palabras nuevas para un clásico. Entrevista a Andrés Barba», La razón, 5 de enero de 2015, <https://www.larazon.es/cultura/moby-dick-palabras-nuevas-para-un-clasico-AE8341323/>.

Barba Muñiz, Andrés (2019): «Llamadme Ismael. O sobre las dificultades de traducir Moby Dick», Leer, 293, 30-31.

Bensimon, Paul (1990): «Présentation», Palimpsestes, XIII (4), IX-XIII.

Berman, Antoine (1990): «La retraduction comme espace de la traduction», en Paul Bensimon y Didier Coupaye (eds.), Retraduire, París: Publications de la Sorbonne nouvelle, 1-7.

Brownlie, Siobhan (2006): «Narrative Theory and Retranslation Theory». Across Languages and Cultures, 7 (2), 145-170. doi: 10.1556/Acr.7.2006.2.1.

Bueno Maia, Rita, Hanna Pieta y Alexandra Assis Rosa (2018): «Translation and adjacent concepts», en Lieven D’Hulst y Yves Gambier (eds.), A History of Modern Translation Knowledge: Sources, concepts, effects, Amsterdam/Filadelfia: John Benjamins, 75-84.

Cadera, Susanne y Andrew Walsh (eds.) (2017): Literary Retranslation in Context, Oxford: Peter Lang.

Chesterman, Andrew (2000): «A casual model for translation studies», en Maeve Olohan (ed.), Intercultural Faultlines, Manchester: St. Jerome, 15-27.

Cipriani, Anna Maria (2019): «Retranslating Virginia Woolf’s To the Lighthouse in Modernist and Postmodernist Italy: A Corpus-based Study». <https://ssrn.com/abstract=3496345>.

Collombat, Isabelle (2004): «Le XXIe siècle: l’âge de la retraduction», Translation Studies in the new Millennium, vol. 2, 1-15.

Costa Picazo, Rolando (2005): «Panoramas desde el Puente. Entrevista a Rolando Costa Picazo», El Litoral, 10 de noviembre de 2005, <https://www.ellitoral.com/index.php/diarios/2005/11/10/arte/ARTE-01.html>.

Curtois, Jean-Patrice (2014): De la retraduction: Les cas des romans, Bruselas: Lettre volée.

Dean, Sharon (2011): Confronting the Retranslation Hypothesis: Flaubert and Sand in the British literary system. (Unpublished doctoral thesis). University of Edinburgh, Scotland.

Dean-Cox, Sharon (2014): Retranslation: Translation, Literarure and Reinterpretation. Londres: Bloomsbury.

Desmidt, Isabel (2009): «(Re)translation Revisited», Meta, 54(4), 669-683.

Du-Nour, Miriam (1995): «Retranslation of children´s books as evidence of changes of norms», Target, 7(2), 327-342.

Feng, Lei (2014): «Retranslation Hypotheses Revisited A Case Study of Two English Translations of Sanguo Yanyi – the First Chinese Novel», Stellenbosch Papers in Linguistics Plus, 43, 69-86.

Fernández Muñiz, Iris (2016): «Tracking Sources in Indirect Translation Archaeology –A Case Study on a 1917 Spanish Translation of Ibsen’s Et Dukkehjem (1879)», en Turo Rautaoja, Tamara Mikolic Južnic y Kaisa Koskinen (eds.), New Horizons in Translation Research and Education. Joensuu: University of Eastern Finland, 115-132.

Frank, Armin Paul y Team (1986): «Towards a Cultural History of Literary Translation: An Exploration of Issues and Problems in Researching the Translational Exchange between the USA and Germany», REAL, 4, 317-380.

Gambier, Yves (1994): «La Retraduction, retour et détour», Meta, 39(3), 413-417.

Hernández Arias, José Rafael (2021): Carta al autor. 21 de marzo de 2021. Correo electrónico.

Ivaska, Laura y Suvi Huuhtanen (2020). «Beware of the source text: five (re)translations of the same work», Meta, 65(2), 312-331.

Kahn, Robert y Catriona Seth (eds.) (2010): La retraduction. Mont-Saint-Aignan: Publications des universitésde Rouen et du Havre.

Koskinen, Kaisa y Outi Paloposki (2004): «Thousand and one translations: Revisiting Retranslation», en Gyde Hansen, Kirsten Malmkjær y Daniel Gile (eds.), Claims, changes and challenges, Amsterdam: John Benjamins, 27-38.

Kujamäki, Pekka (2001): «Finnish Comet in German Skies. Translation, Retranslation and Norms», Target, 13 (1), 45-70. doi: 10.1075/target.13.1.04kuj

Lafarga Francisco y Luis Pegenaute (2004): Historia de la traducción en España, Salamanca: Ambos Mundos.

Lefevere, Andre (1992): Translation, Rewriting, and the Manipulation of Literary Fame, Londres: Routledge.

Malta, Gleiton, Cristiane Silva Fontes e Igor A. Lourenço Da Silva (2019): «(Re)Translation from a Process-Oriented Approach», Cadernos de Tradução, 39(1), 190-215.

Monti, Enrico (2011): «Introduction: la retraduction, un état des lieux», en Enrico Monti y Peter Schnyder (eds.), Autour de la retraduction, París: Orizons, 9-25.

Monti, Enrico y Peter Schnyder (eds.) (2011): Autour de la retraduction, París: Orizons.

O’Driscoll, Kieran. 2011. Retranslation through the Centuries. Jules Verne in English, en Jorge Díaz Cintas (ed.), New Trends in Translation Studies, Frankfurt am Main: Peter Lang. doi: 10.3726/978-3-0353-0153-3.

Ortiz García, Javier (2020): «La retraducción a examen. El caso de Edgar A. Poe en español», Meta, 65(2): 332-351.

Ortiz García, Javier (2021 en prensa): «Las retraducciones de Moby-Dick en España: qué, quién, dónde, cuándo, por qué y cómo», Meta, 67(1).

Paloposki, Outi (2019): «New Directions for retranslations research: Lessons Learned from the archaeology of retranslations in the finnish literary system», Cadernos de Tradução, 39(1), 23-44. DOI: 10.5007/2175-7968.2019v39n1p23.

Paloposki, Outi y Kaisa Koskinen (2010): «Reprocessing Texts. The Fine Line between Retranslating and Revising», Across Languages and Cultures, 11(1), 29-49.

Pezzoni, Enrique (1976): «La neutralidad absoluta no es recomendable», Sur, enero-diciembre 1976, 338-339.

Pym, Anthony (1998): Method in Translation History, Manchester: St. Jerome.

Susam-Sarajeva, ?ebnem (2003): «Multiple-entry Visa to Travelling Theory. Retranslation of Literary and Cultural Theories», Target, 15 (1): 1-36. doi: 10.1075/target.15.1.02sus.

Taivalskoki-Shirov, Kristiina (2015): «Friday in FinnishA character’s and (re)translators’ voices in six Finnish retranslations of Daniel Defoe’s Robinson Crusoe», Target, 27(1), 58-74.

Tegelberg, Elisabeth (2011): «La retraduction littéraire – quand et pourquoi?», Babel, 57(4), 452-471. doi: 10.1075/babel.57.4.06teg.

Van Poucke, Piet (2017): «Aging as a Motive for Literary Retranslation: A Survey of Case Studies on Retranslation», Translation 2nd Interpreting Studies, 12(1), 91-115.

Van Poucke, Pier (2020): «The Effect of Previous Translations on Retranslation: A Case Study of Russian-Dutch Literary Translation», TranscUlturAl, 12(1), 10-25.

Vanderschelden, Isabelle (2000). «Why retranslate the French classics? The impact of retranslation on quality», en Myriam Salama-Carr (ed.), On translating French literature and film II, Amsterdam, Atlanta: Rodopi, 1-18.

Velasco Garrido, Fernando (2008): «El lardo es el lardo. Sobre la traducción de Moby-Dick al castellano», Vasos Comunicantes, vol. 40, 29-64.

Venuti, Lawrence (2004/2013): «Retranslations. The Creation of Values», en Lawrence Venuti, Translation Changes Everything. Londres, Nueva York: Routledge, 96-109.

Zaro, Juan Jesús y Francisco Ruiz Noguera (eds.) (2007): Retraducir: una nueva mirada. La retraducción de textos literarios y audiovisuales. Málaga: Miguel Gómez Ediciones.

APÉNDICE

Obras mencionadas

Kivi, Alexis (1870/1919): Kootut teokset [collected works], E.A. Saarimaa (ed.), Part I: Kertomuksia: Seitsemän veljestä ja Koto ja kahleet. Helsinki: SKS.

Kivi, Alexis (1870/1941). Los siete hermanos, trad. Alfonso Nadal, Madrid: Saeta blanca.

Kivi, Alexis (1870/1951): Los siete hermanos, trad. Alfonso Nadal, Barcelona: José Janés Editor.

Kivi, Alexis (1870/1988): Los siete hermanos, trad. Ursula Ojanen y Joaquín Fernández, Madrid: Alfaguara.

Kivi, Alexis (1870/2014): Los siete hermanos, trad. Ursula Ojanen y Joaquín Fernández, Madrid: Nórdica.

Melville, Herman (1851/1940): La ballena blanca. Moby Dick, trad. Guillermo López Hipkiss, Buenos Aires: Editorial Molino.

Melville, Herman (1851/1941): Moby Dick, roman, trad. Jean Giono, París: Gallimard.

Melville, Herman (1851/1943): Moby Dick o la ballena, trad. Simón Santainés. Barcelona: Editorial Lauro.

Melville, Herman (1851/1943): Moby Dick, trad. Fabricio Valserra, Barcelona: Editorial Luis de Caralt.

Melville, Herman (1851/1967): Moby-Dick; or, the Whale, Harrison Hayford y Hershel Parker (eds.), Nueva York y Londres: W. W. Norton & Company.

Melville, Herman (1851/1967): Moby Dick, trad. Julio C. Acerete, Barcelona: Bruguera.

Melville, Herman (1851/1967): Moby Dick o la ballena blanca, trad. Juan Gómez Casas, Madrid: Aguilar.

Melville, Herman (1851/1967): Moby Dick o la ballena, sin traductor, Barcelona: Sopena.

Melville, Herman (1851/1968): Moby Dick, trad. José María Valverde, Barcelona: Planeta.

Melville, Herman (1851/1982): Moby Dick o la ballena blanca, trad. Jorge Beltrán, Barcelona: Carroggio.

Melville, Herman (1851/1982): Moby Dick, sin traductor, Madrid: Ediciones Océano.

Melville, Herman (1851/2001/2015): Moby Dick, trad. Enrique Pezzoni, Barcelona: Penguin Clásicos.

Melville, Herman (1851/2002): Moby Dick, trad. Elizabeth Martínez, Barcelona: Edicocomunicación.

Melville, Herman (1851/2002): Moby Dick, trad. Paula Zurro Valdez para la primera parte y Susana Escudero Padilla para la segunda, Madrid: Edimat.

Melville, Herman (1851/2003): Moby Dick, trad. Maylee Yábar-Dávila y José Luis García, Madrid: Anaya.

Melville, Herman (1851/2006): Moby Dick, trad. Anna Gasol Trullols, Barcelona: Edebé.

Melville, Herman (1851/2007/2019): Moby-Dick o La Ballena, trad. Fernando Velasco Garrido, Madrid: Akal.

Melville, Herman (1851/2011): Moby Dick o La ballena, trad. José Rafael Hernández Arias, Madrid: Valdemar.

Melville, Herman (1851/2014): Moby Dick o La ballena, trad. Andrés Barba, Madrid: Sexto Piso.

Melville, Herman (1851/2016): Moby-Dick, trad. Rolando Costa Picazo, Buenos Aires: Ediciones Colihue.

Melville, Herman (1851/2018): Moby Dick, trad. Pablo Rodríguez Nogueras, Madrid: Mestas Ediciones.

Melville, Herman (1855/1999). “Benito Cereno” y otros cuentos del mar, trad. José Rafael Hernández Arias, Madrid: Valdemar.

Ortiz García, Javier, traductor (1851/2008): «Cabezas de ballenas», capítulos LXXIV y LXXV de Moby-Dick, en Eduardo Vilas (ed.), Libro de Ciencias. Madrid: 451 Editores, 51-61.

Tolstói, Lev N. (1869): ????? ? ???, Voiná i mir.

Tolstói, Lev N. (1869/1979): Guerra y paz, trad. Francisco José Alcántara y José Laín Entralgo, Barcelona: Argos Vergara.

Tolstói, Lev N. (1869/2003). Guerra y paz, trad. Lydia Kúper Fridman. Barcelona: del Taller de Mario Muchnik.

Tolstói, Lev N. (1869/2012). Guerra y paz, trad. Gala Arias Rubio, Barcelona: Debolsillo.

Tolstói, Lev N. (1869/2021). Guerra y paz, trad. Joaquín Fernández-Valdés, Barcelona: Alba.

Vilas, Eduardo (ed.) (2008): Libro de Ciencias, Madrid: 451 Editores.

Descargas

Publicado

2021-12-30

Cómo citar

Ortiz García, J. (2021). De cometas, ballenas y traductores: cuatro retraducciones activas de Moby-Dick en español. TRANS: Revista De Traductología, (25), 281–303. https://doi.org/10.24310/TRANS.2021.v1i25.12508

Número

Sección

Miscelánea