Caracterización geobotánica y validación fitosociológica de algunos sintaxones de prados salobres (all. Juncion maritimi y Plantaginion crassifoliae, class. Juncetea maritimi) de Cataluña y del Mediterráneo occidental
DOI:
https://doi.org/10.24310/abm.v45i.9603Keywords:
Cataluña, Mediterráneo occidental, caracterización geobotánica, validación fitosociológica, prados salobres, Juncion maritimi, Plantaginion maritimiAbstract
Presentamos sintéticamente una parte de los resultados fitogeográficos descritos en la tesis doctoral del autor. En este caso, caracterizamos y validamos algunos sintaxones de prados salobres de las alianzas Juncion maritimi y Plantaginion maritimi (class. Juncetea maritimi) del nordeste de Cataluña (incl. NE de España y SE de Francia) y del Mediterráneo occidental. En total, estudiamos geobotánicamente 15 sintaxones a partir de tablas sintéticas y análisis factoriales de correspondencias publicados previamente en la tesis: 1 clase (Juncetea maritimi), 1 orden (Juncetalia maritimi), 2 alianzas (Juncion maritimi; Plantaginion crassifoliae), 2 subalianzas (Eu-Plantaginenion crassifoliae; Limonio-Plantaginenion all. nova), 5 asociaciones y 4 subasociaciones (Oenantho-Lotetum ass. nova; Schoeno-Plantaginetum; Orchido-Festucetum ass. nova; Limonio-Plantaginetum ass. nova subass. typicum, subass. inuletosum subass. nova, subass. helichrysetosum subass. nova, subass. caricetosum subass. nova; Trifolio-Plantaginetum ass. nova).
Downloads
Download data is not yet available.
Metrics
Metrics Loading ...
References
Bardat, J., Bioret, F., Botineau, M., Boullet, V., Delpech, R., Géhu, J.M., Haury, J., Lacoste, A., Rameau, J.C., Royer, J.M., Roux, G. & Touffet, J. (2004). Prodrome des végétations de France. Museum national d'histoire naturelle. Paris. 170 pp.
Biondi, E., Blasi, M., Allegrezza, M., Anzellotti, I., Azzella, M.-M., Carli, E., Casavecchia, S., Copiz, R., Vico, E. del., Facioni, L., Galdenzia, D., Gasparri, R., Lasen, C., Pesaresi, S., Poldini, L., Sburlino, G., Taffetani, F., Vagge, I., Zitti, S. & Zivkovic, L. (2014). Plant communities of Italy: The Vegetation Prodrome. Plant Biosystems, 148(4): 728-814. doi: https://doi.org/10.1080/11263504.2014.948527.
Biurrun, I. (1999). Flora y vegetación de los humedales de Navarra. Guineana, 5: 1-338. Universidad del País Vasco.
Bolòs, O. de. (1962). El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona. Barcelona. 192 pp.
Bolòs, O. de. (1967). Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 38(1): 1-279.
Bolòs, O. de., Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic. Barcelona. 1310 pp.
Braun-Blanquet, J. (1964). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde. (3ed.). Springer-Verlag. Wien. 865 pp.
Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid. 820 pp.
Braun-Blanquet, J. & Bolòs, O. de. (1958). Les groupements vegetaux du bassin moyen de l'Ebre et leur dynamisme (2 vol.). Anales de la Estación Experimental de Aula Dei. Vol. 5. Estación Experimental de Aula Dei (CSIC). 274 + 49 pp.
Braun-Blanquet, J., Roussine, N. & Nègre, R. (1952). Les Groupements Végétaux de la France Méditerranéenne. Centre National de Recherche Scientifique. Paris. 297 pp.
Castroviejo, S. (1986-2019). Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. Disponible en http://www.floraiberica.es/ [20/4/2019].
Cirujano, S. (1981). Estudio florístico, ecológico y sintaxonómico de la vegetación higrófila de la submeseta sur. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Disponible en https://eprints.ucm.es/51912/1/5303493860.pdf [12/06/2020].
Donker, M. & Stevelink, A. (1962). Einige Wiesenvegetationen (Gaudinio-Arrhenatheretum; Molinietum mediterraneum; Caricetum divisae) im Vistre-Tal bei Le Cailar. Meded. Landbouwh. Wageningen, 61(15): 1-32.
eVeg. (2017). Végétations de France. Disponible en http://www.e-veg.net/accueil [5/12/2017].
Foucault, B. de. & Catteau, E. (2012). Contribution au prodrome des végétations de France: les Agrostietea stoloniferae Oberd. 1983. Journal de Botanique de la Société Botanique de France, 59: 5-131.
Franquesa, T. (1995). El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX. Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 628 pp.
Gesti, J. (2006). El poblament vegetal dels aiguamolls de l'Empordà. Arxius de la seccions de ciències. Vol. CXXXVIII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 862 pp.
Gesti, J. & Vilar, L. (2002). La vegetació halòfila dels aiguamolls de l'Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 70: 21-40.
Horvati?, S. (1934). Flora i vegetacija otoka Paga. Prirodoslovna istraživanja Kraljevine Jugoslavije, 19: 116-373.
ICGC. (2017). Vissir, visualitzador avançat de geoinformació. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Disponible en http://www.icc.cat/vissir3/ [15/01/2017].
Izco, J. & Arco-Aguilar, M.J. del. (2003). Código internacional de nomenclatura fitosociológica. Materiales didácticos universitarios, serie Botánica/2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Laguna. La Laguna. 154 pp.
Mercadal, G. (2018). Validació de l'associació Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae Mercadal, Gesti & Vilar 2008 i de diverses subassociacions del Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 87-88. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/326265859 [12/06/2020].
Mercadal, G. (2019a). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 1: introducció i cartografia de les unitats pradenques. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 669 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.24042.75200.
Mercadal, G. (2019b). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 2: flora. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 881 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.21460.63365.
Mercadal, G. (2019c). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 756 + 5 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.31802.21441.
Mercadal, G. (2020). Caracterització geobotànica dels prats de dall mesòfils de l'associació Odontito serotini-Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch 1926) dels Pirineus orientals catalans. In L. Vilar & J. Bou (Eds.). Actes del XII Col•loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica (pp. 181-234). Universitat de Girona. Girona. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/342130153 [12/06/2020].
Mucina, L., Bültmann, K., Dierßenm, K., Theurillat, J.-P., Raus, T., ?arni, A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., Gavilán, R., Chytrý, M., Hájek, M., Di Pietro, P., Iaukushenko, D., Pallas, J., Daniëls, F.J.A., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovi?, M.; Schaminée, J.H.J., Lysenko, T., Diduhk, Y.P., Pignatti, S., Rodwell, J.S., Capelo, J., Weber, H.E., Solomeshch, A., Dimopoulus, P., Aguiar, C., Hennekens, S.M. & Tichý, L. (2016). Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and algal communities. Applied Vegetation Science 19(1): 3-264. doi: https://doi.org/10.1111/avsc.12257.
Porta, J., Castells, E., Farràs, A. & Velasco, E. (1994). Els sòls dels aiguamolls de l'Empordà: estudi de les relacions sòl-vegetació. In J. Gosálbez, J. Serra & E. Velasco (Eds.), Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà (pp. 79-118). Treballs de la Institució Catalana de Historia Natural. Vol. 13. Barcelona.
Rivas-Martínez, S., Díaz, T.E., Penas, A. & Fernández, F. (2011). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España. Memoria del mapa de Vegetación de España, parte II. Itinera Geobotanica, 18(1): 5-424.
Rivas-Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. (2001). Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341.
Rodwell, J.S., Pigott, C.D., Ratclifee, D.A., Malloch, A.J.C., Birks, H.J.B., Proctor, M.C.F., Shimwell, D.W., Huntley, J.P., Radford, E., Wigginton, M.J. & Wilkins, P. (2000). British Plant Comunities. Volume 5. Maritime communities and vegetation of open habitats. Cambridge University Press. Cambridge. 512 pp.
Scienadrello, S., Musarella, C.M., Puglisi, M., Spanpinato, G., Tomaselli, V. & Minissale, P. (2019). Updated and news insights on the coastal halophilos vegetation of southeastern Sicily (Italy). Plant Sociology, 56(2): 81-98. doi: https://doi.org/10.7338/pls2019562/06.
Simonneau, P. (1952). La végétation halophile de la plaine de Perrégaux (Oran). Gouvernement Général de l'Algérie. Direction du Service de la Colonisation et de l'Hydraulique. Alger. 268 pp.
Taleb, M.S. & Fennane, M. (2019). Vascular plant communities of Morocco. Phytosociology, Ecology and Geography. Geobotany Studies. Springer. Cham. 161 pp.
Tison, J.-M. & Foucault, B. de. (2014). Flora Gallica. Biotope. Mèze. 1196 pp.
Tzonev, R.T., Dimitrov, M.A. & Roussakova, V.H. (2009). Syntaxa according to the Braun-Blanquet approach in Bulgaria. Phytologia Balcanica, 15(2): 209-213.
Tomaselli, R. (1947). Medodi di rilevamento fitosociologico in uso nella Stazione Internazionale di Geobotanica di Montpellier. Communication de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, 95: 1-24 [Extratto dall Archivo Botanico, Vol XXIII (Terza Serie, Vol. VII, Fasc. I). S.A.C. Stab. Tip. Valbonesi. Forli].
Weber, H.E., Moravec, J. & Theurillat, J.-P. (2000). International Code of Phytosociological Nomenclature. 3rd edition. Journal of Vegetation Science, 11: 739-768. doi: https://doi.org/10.2307/3236580.
Biondi, E., Blasi, M., Allegrezza, M., Anzellotti, I., Azzella, M.-M., Carli, E., Casavecchia, S., Copiz, R., Vico, E. del., Facioni, L., Galdenzia, D., Gasparri, R., Lasen, C., Pesaresi, S., Poldini, L., Sburlino, G., Taffetani, F., Vagge, I., Zitti, S. & Zivkovic, L. (2014). Plant communities of Italy: The Vegetation Prodrome. Plant Biosystems, 148(4): 728-814. doi: https://doi.org/10.1080/11263504.2014.948527.
Biurrun, I. (1999). Flora y vegetación de los humedales de Navarra. Guineana, 5: 1-338. Universidad del País Vasco.
Bolòs, O. de. (1962). El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona. Barcelona. 192 pp.
Bolòs, O. de. (1967). Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 38(1): 1-279.
Bolòs, O. de., Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic. Barcelona. 1310 pp.
Braun-Blanquet, J. (1964). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde. (3ed.). Springer-Verlag. Wien. 865 pp.
Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid. 820 pp.
Braun-Blanquet, J. & Bolòs, O. de. (1958). Les groupements vegetaux du bassin moyen de l'Ebre et leur dynamisme (2 vol.). Anales de la Estación Experimental de Aula Dei. Vol. 5. Estación Experimental de Aula Dei (CSIC). 274 + 49 pp.
Braun-Blanquet, J., Roussine, N. & Nègre, R. (1952). Les Groupements Végétaux de la France Méditerranéenne. Centre National de Recherche Scientifique. Paris. 297 pp.
Castroviejo, S. (1986-2019). Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. Disponible en http://www.floraiberica.es/ [20/4/2019].
Cirujano, S. (1981). Estudio florístico, ecológico y sintaxonómico de la vegetación higrófila de la submeseta sur. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Disponible en https://eprints.ucm.es/51912/1/5303493860.pdf [12/06/2020].
Donker, M. & Stevelink, A. (1962). Einige Wiesenvegetationen (Gaudinio-Arrhenatheretum; Molinietum mediterraneum; Caricetum divisae) im Vistre-Tal bei Le Cailar. Meded. Landbouwh. Wageningen, 61(15): 1-32.
eVeg. (2017). Végétations de France. Disponible en http://www.e-veg.net/accueil [5/12/2017].
Foucault, B. de. & Catteau, E. (2012). Contribution au prodrome des végétations de France: les Agrostietea stoloniferae Oberd. 1983. Journal de Botanique de la Société Botanique de France, 59: 5-131.
Franquesa, T. (1995). El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX. Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 628 pp.
Gesti, J. (2006). El poblament vegetal dels aiguamolls de l'Empordà. Arxius de la seccions de ciències. Vol. CXXXVIII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 862 pp.
Gesti, J. & Vilar, L. (2002). La vegetació halòfila dels aiguamolls de l'Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 70: 21-40.
Horvati?, S. (1934). Flora i vegetacija otoka Paga. Prirodoslovna istraživanja Kraljevine Jugoslavije, 19: 116-373.
ICGC. (2017). Vissir, visualitzador avançat de geoinformació. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Disponible en http://www.icc.cat/vissir3/ [15/01/2017].
Izco, J. & Arco-Aguilar, M.J. del. (2003). Código internacional de nomenclatura fitosociológica. Materiales didácticos universitarios, serie Botánica/2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Laguna. La Laguna. 154 pp.
Mercadal, G. (2018). Validació de l'associació Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae Mercadal, Gesti & Vilar 2008 i de diverses subassociacions del Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 87-88. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/326265859 [12/06/2020].
Mercadal, G. (2019a). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 1: introducció i cartografia de les unitats pradenques. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 669 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.24042.75200.
Mercadal, G. (2019b). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 2: flora. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 881 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.21460.63365.
Mercadal, G. (2019c). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 756 + 5 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.31802.21441.
Mercadal, G. (2020). Caracterització geobotànica dels prats de dall mesòfils de l'associació Odontito serotini-Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch 1926) dels Pirineus orientals catalans. In L. Vilar & J. Bou (Eds.). Actes del XII Col•loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica (pp. 181-234). Universitat de Girona. Girona. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/342130153 [12/06/2020].
Mucina, L., Bültmann, K., Dierßenm, K., Theurillat, J.-P., Raus, T., ?arni, A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., Gavilán, R., Chytrý, M., Hájek, M., Di Pietro, P., Iaukushenko, D., Pallas, J., Daniëls, F.J.A., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovi?, M.; Schaminée, J.H.J., Lysenko, T., Diduhk, Y.P., Pignatti, S., Rodwell, J.S., Capelo, J., Weber, H.E., Solomeshch, A., Dimopoulus, P., Aguiar, C., Hennekens, S.M. & Tichý, L. (2016). Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and algal communities. Applied Vegetation Science 19(1): 3-264. doi: https://doi.org/10.1111/avsc.12257.
Porta, J., Castells, E., Farràs, A. & Velasco, E. (1994). Els sòls dels aiguamolls de l'Empordà: estudi de les relacions sòl-vegetació. In J. Gosálbez, J. Serra & E. Velasco (Eds.), Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà (pp. 79-118). Treballs de la Institució Catalana de Historia Natural. Vol. 13. Barcelona.
Rivas-Martínez, S., Díaz, T.E., Penas, A. & Fernández, F. (2011). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España. Memoria del mapa de Vegetación de España, parte II. Itinera Geobotanica, 18(1): 5-424.
Rivas-Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. (2001). Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341.
Rodwell, J.S., Pigott, C.D., Ratclifee, D.A., Malloch, A.J.C., Birks, H.J.B., Proctor, M.C.F., Shimwell, D.W., Huntley, J.P., Radford, E., Wigginton, M.J. & Wilkins, P. (2000). British Plant Comunities. Volume 5. Maritime communities and vegetation of open habitats. Cambridge University Press. Cambridge. 512 pp.
Scienadrello, S., Musarella, C.M., Puglisi, M., Spanpinato, G., Tomaselli, V. & Minissale, P. (2019). Updated and news insights on the coastal halophilos vegetation of southeastern Sicily (Italy). Plant Sociology, 56(2): 81-98. doi: https://doi.org/10.7338/pls2019562/06.
Simonneau, P. (1952). La végétation halophile de la plaine de Perrégaux (Oran). Gouvernement Général de l'Algérie. Direction du Service de la Colonisation et de l'Hydraulique. Alger. 268 pp.
Taleb, M.S. & Fennane, M. (2019). Vascular plant communities of Morocco. Phytosociology, Ecology and Geography. Geobotany Studies. Springer. Cham. 161 pp.
Tison, J.-M. & Foucault, B. de. (2014). Flora Gallica. Biotope. Mèze. 1196 pp.
Tzonev, R.T., Dimitrov, M.A. & Roussakova, V.H. (2009). Syntaxa according to the Braun-Blanquet approach in Bulgaria. Phytologia Balcanica, 15(2): 209-213.
Tomaselli, R. (1947). Medodi di rilevamento fitosociologico in uso nella Stazione Internazionale di Geobotanica di Montpellier. Communication de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, 95: 1-24 [Extratto dall Archivo Botanico, Vol XXIII (Terza Serie, Vol. VII, Fasc. I). S.A.C. Stab. Tip. Valbonesi. Forli].
Weber, H.E., Moravec, J. & Theurillat, J.-P. (2000). International Code of Phytosociological Nomenclature. 3rd edition. Journal of Vegetation Science, 11: 739-768. doi: https://doi.org/10.2307/3236580.
Downloads
Published
2020-09-28
How to Cite
Mercadal i Corominas, G. (2020). Caracterización geobotánica y validación fitosociológica de algunos sintaxones de prados salobres (all. Juncion maritimi y Plantaginion crassifoliae, class. Juncetea maritimi) de Cataluña y del Mediterráneo occidental. Acta Botanica Malacitana, 45, 103–115. https://doi.org/10.24310/abm.v45i.9603
Issue
Section
General
License
Those authors who publish in this journal accept the following terms:
a. The authors will retain their copyrights and guarantee the journal the right of first publication of their work, which will be simultaneously subject to the Creative Commons Attribution-Non-commercial 4.0 license whose full text can be found at <http: // creative commons .org / licenses / by-nc / 4.0> that allows third parties to share the work as long as its author and its first publication are indicated, and as long as it is not for commercial purposes.
b. Authors may adopt other non-exclusive licensing agreements for the distribution of the version of the published paper (e.g., deposit it in an institutional telematic file or publish it in a monographic volume) provided that the initial publication in this journal be indicated.
c. Authors are allowed and recommended to disseminate their work through the Internet (e.g., in institutional telematic archives or on their websites) before and during the submission process, which can produce interesting exchanges and increase citations of the published work. (See The effect of open access)
1.png)
