Caracterización geobotánica y validación fitosociológica de algunos sintaxones de prados salobres (all. Juncion maritimi y Plantaginion crassifoliae, class. Juncetea maritimi) de Cataluña y del Mediterráneo occidental
DOI :
https://doi.org/10.24310/abm.v45i.9603Mots-clés :
Catalogne, Méditerranée occidentale, caractérisation géobotanique, validation syntaxonomique, prairies saumâtres, Juncion maritimi, Plantaginion maritimiRésumé
Caractérisation géobotanique et validation phytosociologique de certaines syntaxons des prairies saumâtres (all. Juncion maritimi et Plantaginion crassifoliae, class. Juncetea maritimi) de la Catalogne et de la Méditerranée occidentale
Nous présentons synthétiquement une partie des résultats phytogéographiques décrits dans la thèse de doctorat de l'auteur. Dans ce cas, nous caractérisons et validons certaines syntaxons des prairies saumâtres des alliances Juncion maritimi et Plantaginion maritimi (class. Juncetea maritimi) du nord-est de la Catalogne (comprend NE de l'Espagne et SE de la France) et de la Méditerranée occidentale. Au total, nous avons étudié 15 syntaxons géobotaniquement à partir des tableaux synthétiques et des analyses factorielles de correspondances précédemment publiées dans la thèse : 1 classe (Juncetea maritimi), 1 ordre (Juncetalia maritimi), 2 alliances (Juncion maritimi; Plantaginion crassifoliae), 2 sous-alliances (Eu-Plantaginenion crassifoliae; Limonio-Plantaginenion all. nova), 5 associations et 4 sous-associations (Oenantho-Lotetum ass. nova; Schoeno-Plantaginetum; Orchido-Festucetum ass. nova; Limonio-Plantaginetum ass. nova subass. typicum, subass. inuletosum subass. nova, subass. helichrysetosum subass. nova, subass. caricetosum subass. nova; Trifolio-Plantaginetum ass. nova).
Téléchargements
Métriques
Visualizaciones del PDF
373
Références
Bardat, J., Bioret, F., Botineau, M., Boullet, V., Delpech, R., Géhu, J.M., Haury, J., Lacoste, A., Rameau, J.C., Royer, J.M., Roux, G. & Touffet, J. (2004). Prodrome des végétations de France. Museum national d'histoire naturelle. Paris. 170 pp.
Biondi, E., Blasi, M., Allegrezza, M., Anzellotti, I., Azzella, M.-M., Carli, E., Casavecchia, S., Copiz, R., Vico, E. del., Facioni, L., Galdenzia, D., Gasparri, R., Lasen, C., Pesaresi, S., Poldini, L., Sburlino, G., Taffetani, F., Vagge, I., Zitti, S. & Zivkovic, L. (2014). Plant communities of Italy: The Vegetation Prodrome. Plant Biosystems, 148(4): 728-814. doi: https://doi.org/10.1080/11263504.2014.948527.
Biurrun, I. (1999). Flora y vegetación de los humedales de Navarra. Guineana, 5: 1-338. Universidad del País Vasco.
Bolòs, O. de. (1962). El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona. Barcelona. 192 pp.
Bolòs, O. de. (1967). Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 38(1): 1-279.
Bolòs, O. de., Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic. Barcelona. 1310 pp.
Braun-Blanquet, J. (1964). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde. (3ed.). Springer-Verlag. Wien. 865 pp.
Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid. 820 pp.
Braun-Blanquet, J. & Bolòs, O. de. (1958). Les groupements vegetaux du bassin moyen de l'Ebre et leur dynamisme (2 vol.). Anales de la Estación Experimental de Aula Dei. Vol. 5. Estación Experimental de Aula Dei (CSIC). 274 + 49 pp.
Braun-Blanquet, J., Roussine, N. & Nègre, R. (1952). Les Groupements Végétaux de la France Méditerranéenne. Centre National de Recherche Scientifique. Paris. 297 pp.
Castroviejo, S. (1986-2019). Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. Disponible en http://www.floraiberica.es/ [20/4/2019].
Cirujano, S. (1981). Estudio florístico, ecológico y sintaxonómico de la vegetación higrófila de la submeseta sur. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Disponible en https://eprints.ucm.es/51912/1/5303493860.pdf [12/06/2020].
Donker, M. & Stevelink, A. (1962). Einige Wiesenvegetationen (Gaudinio-Arrhenatheretum; Molinietum mediterraneum; Caricetum divisae) im Vistre-Tal bei Le Cailar. Meded. Landbouwh. Wageningen, 61(15): 1-32.
eVeg. (2017). Végétations de France. Disponible en http://www.e-veg.net/accueil [5/12/2017].
Foucault, B. de. & Catteau, E. (2012). Contribution au prodrome des végétations de France: les Agrostietea stoloniferae Oberd. 1983. Journal de Botanique de la Société Botanique de France, 59: 5-131.
Franquesa, T. (1995). El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX. Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 628 pp.
Gesti, J. (2006). El poblament vegetal dels aiguamolls de l'Empordà. Arxius de la seccions de ciències. Vol. CXXXVIII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 862 pp.
Gesti, J. & Vilar, L. (2002). La vegetació halòfila dels aiguamolls de l'Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 70: 21-40.
Horvati?, S. (1934). Flora i vegetacija otoka Paga. Prirodoslovna istraživanja Kraljevine Jugoslavije, 19: 116-373.
ICGC. (2017). Vissir, visualitzador avançat de geoinformació. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Disponible en http://www.icc.cat/vissir3/ [15/01/2017].
Izco, J. & Arco-Aguilar, M.J. del. (2003). Código internacional de nomenclatura fitosociológica. Materiales didácticos universitarios, serie Botánica/2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Laguna. La Laguna. 154 pp.
Mercadal, G. (2018). Validació de l'associació Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae Mercadal, Gesti & Vilar 2008 i de diverses subassociacions del Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 87-88. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/326265859 [12/06/2020].
Mercadal, G. (2019a). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 1: introducció i cartografia de les unitats pradenques. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 669 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.24042.75200.
Mercadal, G. (2019b). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 2: flora. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 881 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.21460.63365.
Mercadal, G. (2019c). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 756 + 5 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.31802.21441.
Mercadal, G. (2020). Caracterització geobotànica dels prats de dall mesòfils de l'associació Odontito serotini-Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch 1926) dels Pirineus orientals catalans. In L. Vilar & J. Bou (Eds.). Actes del XII Col•loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica (pp. 181-234). Universitat de Girona. Girona. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/342130153 [12/06/2020].
Mucina, L., Bültmann, K., Dierßenm, K., Theurillat, J.-P., Raus, T., ?arni, A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., Gavilán, R., Chytrý, M., Hájek, M., Di Pietro, P., Iaukushenko, D., Pallas, J., Daniëls, F.J.A., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovi?, M.; Schaminée, J.H.J., Lysenko, T., Diduhk, Y.P., Pignatti, S., Rodwell, J.S., Capelo, J., Weber, H.E., Solomeshch, A., Dimopoulus, P., Aguiar, C., Hennekens, S.M. & Tichý, L. (2016). Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and algal communities. Applied Vegetation Science 19(1): 3-264. doi: https://doi.org/10.1111/avsc.12257.
Porta, J., Castells, E., Farràs, A. & Velasco, E. (1994). Els sòls dels aiguamolls de l'Empordà: estudi de les relacions sòl-vegetació. In J. Gosálbez, J. Serra & E. Velasco (Eds.), Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà (pp. 79-118). Treballs de la Institució Catalana de Historia Natural. Vol. 13. Barcelona.
Rivas-Martínez, S., Díaz, T.E., Penas, A. & Fernández, F. (2011). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España. Memoria del mapa de Vegetación de España, parte II. Itinera Geobotanica, 18(1): 5-424.
Rivas-Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. (2001). Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341.
Rodwell, J.S., Pigott, C.D., Ratclifee, D.A., Malloch, A.J.C., Birks, H.J.B., Proctor, M.C.F., Shimwell, D.W., Huntley, J.P., Radford, E., Wigginton, M.J. & Wilkins, P. (2000). British Plant Comunities. Volume 5. Maritime communities and vegetation of open habitats. Cambridge University Press. Cambridge. 512 pp.
Scienadrello, S., Musarella, C.M., Puglisi, M., Spanpinato, G., Tomaselli, V. & Minissale, P. (2019). Updated and news insights on the coastal halophilos vegetation of southeastern Sicily (Italy). Plant Sociology, 56(2): 81-98. doi: https://doi.org/10.7338/pls2019562/06.
Simonneau, P. (1952). La végétation halophile de la plaine de Perrégaux (Oran). Gouvernement Général de l'Algérie. Direction du Service de la Colonisation et de l'Hydraulique. Alger. 268 pp.
Taleb, M.S. & Fennane, M. (2019). Vascular plant communities of Morocco. Phytosociology, Ecology and Geography. Geobotany Studies. Springer. Cham. 161 pp.
Tison, J.-M. & Foucault, B. de. (2014). Flora Gallica. Biotope. Mèze. 1196 pp.
Tzonev, R.T., Dimitrov, M.A. & Roussakova, V.H. (2009). Syntaxa according to the Braun-Blanquet approach in Bulgaria. Phytologia Balcanica, 15(2): 209-213.
Tomaselli, R. (1947). Medodi di rilevamento fitosociologico in uso nella Stazione Internazionale di Geobotanica di Montpellier. Communication de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, 95: 1-24 [Extratto dall Archivo Botanico, Vol XXIII (Terza Serie, Vol. VII, Fasc. I). S.A.C. Stab. Tip. Valbonesi. Forli].
Weber, H.E., Moravec, J. & Theurillat, J.-P. (2000). International Code of Phytosociological Nomenclature. 3rd edition. Journal of Vegetation Science, 11: 739-768. doi: https://doi.org/10.2307/3236580.
Biondi, E., Blasi, M., Allegrezza, M., Anzellotti, I., Azzella, M.-M., Carli, E., Casavecchia, S., Copiz, R., Vico, E. del., Facioni, L., Galdenzia, D., Gasparri, R., Lasen, C., Pesaresi, S., Poldini, L., Sburlino, G., Taffetani, F., Vagge, I., Zitti, S. & Zivkovic, L. (2014). Plant communities of Italy: The Vegetation Prodrome. Plant Biosystems, 148(4): 728-814. doi: https://doi.org/10.1080/11263504.2014.948527.
Biurrun, I. (1999). Flora y vegetación de los humedales de Navarra. Guineana, 5: 1-338. Universidad del País Vasco.
Bolòs, O. de. (1962). El paisaje vegetal barcelonés. Facultad de Filosofía y Letras. Universidad de Barcelona. Barcelona. 192 pp.
Bolòs, O. de. (1967). Comunidades vegetales de las comarcas próximas al litoral situadas entre los ríos Llobregat y Segura. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 38(1): 1-279.
Bolòs, O. de., Vigo, J., Masalles, R.M. & Ninot, J.M. (2005). Flora manual dels Països Catalans. (3ed.). Pòrtic. Barcelona. 1310 pp.
Braun-Blanquet, J. (1964). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde. (3ed.). Springer-Verlag. Wien. 865 pp.
Braun-Blanquet, J. (1979). Fitosociología. Bases para el estudio de las comunidades vegetales. Blume. Madrid. 820 pp.
Braun-Blanquet, J. & Bolòs, O. de. (1958). Les groupements vegetaux du bassin moyen de l'Ebre et leur dynamisme (2 vol.). Anales de la Estación Experimental de Aula Dei. Vol. 5. Estación Experimental de Aula Dei (CSIC). 274 + 49 pp.
Braun-Blanquet, J., Roussine, N. & Nègre, R. (1952). Les Groupements Végétaux de la France Méditerranéenne. Centre National de Recherche Scientifique. Paris. 297 pp.
Castroviejo, S. (1986-2019). Flora iberica: plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares. Real Jardín Botánico-CSIC. Madrid. Disponible en http://www.floraiberica.es/ [20/4/2019].
Cirujano, S. (1981). Estudio florístico, ecológico y sintaxonómico de la vegetación higrófila de la submeseta sur. Tesis doctoral. Universidad Complutense de Madrid. Disponible en https://eprints.ucm.es/51912/1/5303493860.pdf [12/06/2020].
Donker, M. & Stevelink, A. (1962). Einige Wiesenvegetationen (Gaudinio-Arrhenatheretum; Molinietum mediterraneum; Caricetum divisae) im Vistre-Tal bei Le Cailar. Meded. Landbouwh. Wageningen, 61(15): 1-32.
eVeg. (2017). Végétations de France. Disponible en http://www.e-veg.net/accueil [5/12/2017].
Foucault, B. de. & Catteau, E. (2012). Contribution au prodrome des végétations de France: les Agrostietea stoloniferae Oberd. 1983. Journal de Botanique de la Société Botanique de France, 59: 5-131.
Franquesa, T. (1995). El paisatge vegetal de la península del cap de Creus. Arxius de les Seccions de Ciències, CIX. Secció de Ciències Biològiques. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 628 pp.
Gesti, J. (2006). El poblament vegetal dels aiguamolls de l'Empordà. Arxius de la seccions de ciències. Vol. CXXXVIII. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. 862 pp.
Gesti, J. & Vilar, L. (2002). La vegetació halòfila dels aiguamolls de l'Empordà. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 70: 21-40.
Horvati?, S. (1934). Flora i vegetacija otoka Paga. Prirodoslovna istraživanja Kraljevine Jugoslavije, 19: 116-373.
ICGC. (2017). Vissir, visualitzador avançat de geoinformació. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Disponible en http://www.icc.cat/vissir3/ [15/01/2017].
Izco, J. & Arco-Aguilar, M.J. del. (2003). Código internacional de nomenclatura fitosociológica. Materiales didácticos universitarios, serie Botánica/2. Servicio de Publicaciones de la Universidad de La Laguna. La Laguna. 154 pp.
Mercadal, G. (2018). Validació de l'associació Baldellio ranunculoidis-Oenanthetum fistulosae Mercadal, Gesti & Vilar 2008 i de diverses subassociacions del Carici remotae-Fraxinetum oxycarpae Pedrotti 1970 corr. Pedrotti 1992. Butlletí de la Institució Catalana d’Història Natural, 82: 87-88. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/326265859 [12/06/2020].
Mercadal, G. (2019a). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 1: introducció i cartografia de les unitats pradenques. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 669 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.24042.75200.
Mercadal, G. (2019b). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 2: flora. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 881 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.21460.63365.
Mercadal, G. (2019c). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesi doctoral. Universitat de Girona. 756 + 5 pp. doi: https://doi.org/10.13140/RG.2.2.31802.21441.
Mercadal, G. (2020). Caracterització geobotànica dels prats de dall mesòfils de l'associació Odontito serotini-Trifolietum pratensis O. Bolòs et Masalles 1983 (all. Arrhenatherion elatioris Koch 1926) dels Pirineus orientals catalans. In L. Vilar & J. Bou (Eds.). Actes del XII Col•loqui Internacional de Botànica Pirenaica-Cantàbrica (pp. 181-234). Universitat de Girona. Girona. Disponible en https://www.researchgate.net/publication/342130153 [12/06/2020].
Mucina, L., Bültmann, K., Dierßenm, K., Theurillat, J.-P., Raus, T., ?arni, A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., Gavilán, R., Chytrý, M., Hájek, M., Di Pietro, P., Iaukushenko, D., Pallas, J., Daniëls, F.J.A., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovi?, M.; Schaminée, J.H.J., Lysenko, T., Diduhk, Y.P., Pignatti, S., Rodwell, J.S., Capelo, J., Weber, H.E., Solomeshch, A., Dimopoulus, P., Aguiar, C., Hennekens, S.M. & Tichý, L. (2016). Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and algal communities. Applied Vegetation Science 19(1): 3-264. doi: https://doi.org/10.1111/avsc.12257.
Porta, J., Castells, E., Farràs, A. & Velasco, E. (1994). Els sòls dels aiguamolls de l'Empordà: estudi de les relacions sòl-vegetació. In J. Gosálbez, J. Serra & E. Velasco (Eds.), Els sistemes naturals dels aiguamolls de l’Empordà (pp. 79-118). Treballs de la Institució Catalana de Historia Natural. Vol. 13. Barcelona.
Rivas-Martínez, S., Díaz, T.E., Penas, A. & Fernández, F. (2011). Mapa de series, geoseries y geopermaseries de vegetación de España. Memoria del mapa de Vegetación de España, parte II. Itinera Geobotanica, 18(1): 5-424.
Rivas-Martínez, S., Fernández-González, F., Loidi, J., Lousa, M. & Penas, A. (2001). Syntaxonomical checklist of vascular plant communities of Spain and Portugal to association level. Itinera Geobotanica, 14: 5-341.
Rodwell, J.S., Pigott, C.D., Ratclifee, D.A., Malloch, A.J.C., Birks, H.J.B., Proctor, M.C.F., Shimwell, D.W., Huntley, J.P., Radford, E., Wigginton, M.J. & Wilkins, P. (2000). British Plant Comunities. Volume 5. Maritime communities and vegetation of open habitats. Cambridge University Press. Cambridge. 512 pp.
Scienadrello, S., Musarella, C.M., Puglisi, M., Spanpinato, G., Tomaselli, V. & Minissale, P. (2019). Updated and news insights on the coastal halophilos vegetation of southeastern Sicily (Italy). Plant Sociology, 56(2): 81-98. doi: https://doi.org/10.7338/pls2019562/06.
Simonneau, P. (1952). La végétation halophile de la plaine de Perrégaux (Oran). Gouvernement Général de l'Algérie. Direction du Service de la Colonisation et de l'Hydraulique. Alger. 268 pp.
Taleb, M.S. & Fennane, M. (2019). Vascular plant communities of Morocco. Phytosociology, Ecology and Geography. Geobotany Studies. Springer. Cham. 161 pp.
Tison, J.-M. & Foucault, B. de. (2014). Flora Gallica. Biotope. Mèze. 1196 pp.
Tzonev, R.T., Dimitrov, M.A. & Roussakova, V.H. (2009). Syntaxa according to the Braun-Blanquet approach in Bulgaria. Phytologia Balcanica, 15(2): 209-213.
Tomaselli, R. (1947). Medodi di rilevamento fitosociologico in uso nella Stazione Internazionale di Geobotanica di Montpellier. Communication de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéenne et Alpine, 95: 1-24 [Extratto dall Archivo Botanico, Vol XXIII (Terza Serie, Vol. VII, Fasc. I). S.A.C. Stab. Tip. Valbonesi. Forli].
Weber, H.E., Moravec, J. & Theurillat, J.-P. (2000). International Code of Phytosociological Nomenclature. 3rd edition. Journal of Vegetation Science, 11: 739-768. doi: https://doi.org/10.2307/3236580.
Téléchargements
Publiée
2020-09-28
Comment citer
Mercadal i Corominas, G. (2020). Caracterización geobotánica y validación fitosociológica de algunos sintaxones de prados salobres (all. Juncion maritimi y Plantaginion crassifoliae, class. Juncetea maritimi) de Cataluña y del Mediterráneo occidental. Acta Botanica Malacitana, 45, 103–115. https://doi.org/10.24310/abm.v45i.9603
Numéro
Rubrique
Générale
Licence
(c) Tous droits réservés Acta Botanica Malacitana 2020
Ce travail est disponible sous licence Creative Commons Attribution - Pas d’Utilisation Commerciale - Partage dans les Mêmes Conditions 4.0 International.
Les auteurs publiant dans cette revue acceptent les termes suivants :
- Rétention des droits
Les auteurs conserveront leurs droits d’auteur et accorderont à la revue un droit de distribution non exclusif pour la première publication de leur œuvre. - Licence d’utilisation
Les articles sont publiés sous la licence Creative Commons Attribution 4.0 (CC BY 4.0). Cette licence permet à toute personne de partager et d’adapter l’œuvre, à condition de reconnaître l’auteur et d’inclure un lien vers la licence.
- Droits de réutilisation des auteurs
Les auteurs peuvent réutiliser, distribuer et archiver la version publiée de leur article sans restriction. Le dépôt dans des archives institutionnelles, des réseaux sociaux académiques, des blogs personnels et d’autres plateformes est encouragé, car il favorise sa visibilité et sa citation au sein de la communauté académique. - Promotion de la diffusion
Les auteurs sont autorisés et encouragés à partager leur travail sur des plateformes en ligne avant et pendant le processus de soumission. Cette pratique peut favoriser les échanges académiques et accroître la diffusion et l’impact de l’œuvre publiée.
1.png)
