Los nombres “fantasma” en la nomenclatura fitosociológica, otro tipo de sinónimo inválido a tener en cuenta

Autores/as

Palabras clave:

CINF, nombre fantasma, nomenclatura fitosocioológica, sintaxonomía

Resumen

Examinamos la existencia y la problemática de los nombres de sintaxones que nunca han sido publicados como tal, ya que han sido inventados completamente o escritos con un taxon erróneo, con una autoría equivocada o con una fecha incorrecta. Así mismo, siguiendo la propuesta del Dr. L. Mucina para la lengua alemana (“phantomnamen”) y la inglesa (“phantom”), sugerimos usar en castellano el término compuesto “nombre fantasma” para identificar a este tipo de sinónimo inválido, pues el Código Internacional de Nomenclatura Fitosociológica (CINF) no recoge ningún término concreto para este fin.

Descargas

Los datos de descargas todavía no están disponibles.

Citas

Bolòs, O. de (1959). El paisatge vegetal de dues comarques naturals: la Selva i la Plana de Vic. Arxius de la secció de Ciències. Vol. XXVI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

Braun-Blanquet, J. (1931). Aperçu des Groupements végétaux du Bas-Languedoc. Communications de la Station Internationale de Géobotanique Méditerranéo-Alpine, 9, 35-40.

Braun-Blanquet, J. (1951). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde (2ed.). Wien: Springer-Verlag.

Braun-Blanquet, J. (1964). Pflanzensoziologie. Grundzüge der vegetationskunde (3ed.). Wien: Springer-Verlag.

Braun-Blanquet, J., Roussine, N. & Nègre, R. (1952). Les Groupements Végétaux de la France Méditerranéenne. Paris: Centre National de Recherche Scientifique.

Curcó, A. (2001). La vegetación del delta del Ebro (V): las comunidades helofíticas e higrófilas (clases Phragmiti-Magnocaricetea y Molinio-Arrhenatheretea). Lazaroa, 22, 67-81.

Díaz, T. E. (1975). La vegetación del litoral occidental asturiano. Revista de la Facultad de Ciencias de la Universidad de Oviedo, 15-16(2), 369-545.

Ellmauer, T. & Mucina, L. (1993). Molinio-Arrhenatheretea. In L. Mucina, G. Grabherr & T. Ellmauer (Eds.), Die Pflanzengesellschaften Österreichs. Teil I – Anthoropogene Vegetation (pp. 297-401). Stuttgart: Gustav Fischer.

Esteso, F. (1992). Vegetación y flora del campo de Montiel. Interés farmacéutico. Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses de la Excma. Diputación de Albacete.

Foucault, B. de (2001). Nouvelle contribution à une synsystématique des pelouses sèches à thérophytes. Documents Phytosociologiques, NS, 19, 47-105.

Gesti, J. (2006). El poblament vegetal dels aiguamolls de l'Empordà. Arxius de la seccions de ciències. Vol. CXXXVIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.

IAVS (2023). The Group for Phytosociological Nomenclature. International Association for Vegetation Science. Recurso electrónico en: https://www.iavs.org/page/working-groups_gpn. Consulta realizada el 12 de diciembre de 2023.

Mercadal, G. (2019). Els prats de dall de la terra baixa catalana. Caracterització geobotànica, valoració agroambiental i estudi de les relacions fitosociològiques entre els prats dalladors de l'Europa occidental. Volum 3: vegetació i gestió pradenca. Tesis doctoral. Girona: Universitat de Girona. https://doi.org/10.13140/RG.2.2.31802.21441

Mercadal, G. (2020). Caracterització geobotànica i validació fitosociològica de diversos sintàxons de prats de dall higròfils (ord. Deschampsietalia cespitosae) i mesohigròfils (ord. Trifolio-Hordeetalia) de Catalunya i de l’Europa occidental. Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, 84: 163-193. https://doi.org/10.2436/20.1502.01.49

Mercadal, G. (2021). Geobotanical characterisation of the Trifolion squamosi nom. corr. alliance (class. Juncetea maritimi) in Catalonia and the Western Mediterranean. Hacquetia, 20(1), 107-117. https://doi.org/10.2478/hacq-2020-0019

Mercadal, G. (2022). Caracterización geobotánica de los herbazales higrófilos dominados por Phalaris arundinacea L. (all. Magnocaricion elatae) de la región costera de Cataluña (NE de la península ibérica). Acta Botanica Malacitana, 47, 15-25. https://doi.org/10.24310/abm.v47i.14259

Mercadal, G. (2023). Caracterización geobotánica de las asociaciones dominadas por Carex otrubaeo o Cyperus longus de la península ibérica y de Europa occidental. Acta Botanica Malacitana, 48, 105-136. https://doi.org/10.24310/abm.48.2023.17771

Mercadal, G., Vilar, L. & Gesti, J. (2006). Evolució de la vegetació de l'antic estany de Sils (la Selva) en els darrers 50 anys. Butlletí de la Institució Catalana de Història Natural, 74, 117-131.

Mercadal, G., Vilar, L. & Viñas, X. (2001). Els prats de dall de la plana de la Selva, l'últim hàbitat per a diverses plantes higròfiles a terra baixa. Butlletí de la Institució Catalana de Història Natural, 69, 19-24.

Mucina, L. (1993). Nomenklatorische und syntaxonomische Definitionen, Konzepte und Methoden. In L. Mucina, G. Grabherr & T. Ellmauer (Eds.), Die Pflanzengesellschaften Osterreichs. Teil I (pp. 19-28). Jena: Gustav Fischer.

Mucina, L., Bültmann, K., Dierßenm, K., Theurillat, J.-P., Raus, T., Čarni, A., Šumberová, K., Willner, W., Dengler, J., Gavilán, R., Chytrý, M., Hájek, M., Di Pietro, P., Iaukushenko, D., Pallas, J., Daniëls, F.J.A., Bergmeier, E., Santos Guerra, A., Ermakov, N., Valachovič, M.; Schaminée, J.H.J., Lysenko, T., Diduhk, Y.P., Pignatti, S., Rodwell, J.S., Capelo, J., Weber, H.E., Solomeshch, A., Dimopoulus, P., Aguiar, C., Hennekens, S.M. & Tichý, L. (2016). Vegetation of Europe: hierarchical floristic classification system of vascular plant, bryophyte, lichen, and algal communities. Applied Vegetation Science 19(1), 3-264. https://doi.org/10.1111/avsc.12257

Ninot, J.M., Carreras, J., Carrillo, E. & Vigo J. (2000). Syntaxonomic conspectus of the vegetation of Catalonia and Andorra. I: Hygrophilous herbaceous communities. Acta Botanica Barcinonensia, 46, 191-237.

Rivas Goday, S. & Fernández-Galiano, E. (1956). Resumen del itinerario botánico realizado por los miembros de la 10ª I.P.E. (En España 1953). Veröffentlichungen des Geobotanischen Institutes Rübel in Zürich, 31, 7-22.

Theurillat, J-P., Willner, W., Fernández-González, F., Bültamann, K., Carni, A., Gigante, D., Mucina, L. & Weber, H. E. (2021). International Code of Phytosociological Nomenclature. 4th edition. Applied Vegetation Science, 24, e12491, 1-62. https://doi.org/10.1111/avsc.12491

Tüxen, R. & Oberdorfer, E. (1958). Eurosibirische phanerogamen-Gesellschaften Spaniens. Die Pflanzenwelt Spaniens. Teil II. Veröffentlichungen des Geobotanischen Institutes Rübel in Zürich, 32, 1-328.

Zaliberová, M. & Škodová, I. (2014). Potentillion anserinae. In K. Hegedüšová & I. Škodová (Eds.), Rastlinné spoloèenstvá Slovenska. 5. Travinno-bylinná vegetácia. Veda: Bratislava.

Imagen de la parte superior de la portada

Descargas

Publicado

19-03-2024

Cómo citar

Mercadal i Corominas, G. (2024). Los nombres “fantasma” en la nomenclatura fitosociológica, otro tipo de sinónimo inválido a tener en cuenta. Acta Botanica Malacitana. Recuperado a partir de https://revistas.uma.es/index.php/abm/article/view/18735

Número

Sección

Notas