Health and school profile of minors receiving protection measures and social programs
DOI:
https://doi.org/10.24310/espsiescpsi.v5i1.13291Keywords:
Health, School, Minors, Psychosocial ProgramsAbstract
This study determined the effect of health and school problems on minors receiving social aid, such as PER (Economic Aid Program) and PEP (Economic Aid and Care Measures Program). A total of 174 minors and 123 minors receiving PEP and PEP, respectively, were analyzed. The results show that 25% of the minors have physical and/or mental health problems. Their schooling involves problems related to absenteeism, academic performance, social adaptation and a lack of school material. There are differences in the number of problems detected depending on what kind of aid measures they are receiving. Minors included in the PEP program tend to have more problems in the areas of physical health, mental health, school adaptation and educational needs. In addition, they are members of families in which there is an above average number of other minors who have lived or live in foster care outside the family. The results show that specialized community intervention programs should be implemented and that the existing health and educational resources should be more closely integrated. In addition, approaches should be found to encourage these families to become more involved in the existing family intervention programs.
Downloads
Metrics
References
Blaya, C. (2003). Absentéisme des élèves: Recherches internacionales et politiques de prévention. Disponible en http://www.recherche.gouv.fr/recherche/fns/blays.pdf
Bradley, R. H. y Corwyn, R. F. (2002). Socioeconomic status and child development. Annual Review of Psychology, 53, 371-399. http://dx.doi.org/10.1146/annurev.psych.53.100901.135233
Cabedo, V. R., Ortells, E., Baquero, L., Bosch, N., Montero, A., Nacher, A., Sánchez-Peral, B. y Tamborero, M. A. (2000). Cómo son y de qué padecen los gitanos. Atención Primaria, 26, 21-25.
Commision of the European Communities (2005). Libro verde: Mejorar la salud mental de la población. Hacia una estrategia de la Unión Europea en materia de salud mental. Bruselas: Comisión de las Comunidades Europeas.
Comisión de Medio Ambiente, Salud Pública y Seguridad Alimentaria de la Unión Europea (2009). Informe sobre salud mental. Disponible en http://www.psiquired.com/saludmentaleuropa.pdf.
Curtis, L. J., Dooley, M. D., Lipman, E. L. y Feeny, D. H. (2001). The role of permanent income and family structure in the determination of child health in Canada. Health Economic, 10, 287-302. http://dx.doi.org/10.1002/hec.591
Decreto 132/1990, de 23 de julio del Consell de la Generalitat Valenciana. Plan de Medidas de Inserción Social en la Comunidad Valenciana. D.O.G.V. n.º 1376.
Del Barrio, V. (2010). Salud mental infanto-juvenil: Requisitos para su evaluación, diagnóstico precoz y prevención. Infocoponline: Revista de Psicología. http://www.infocop.es/view_article.asp?id=3123&cat=13.
Delgado, A. y Álvarez, J. A. (2004). Absentismo escolar: Un problema social. I+E Revista Digital Investigación y Educación. Disponible en http://www.csif.es/andalucia/ense/revista/Articulos/N_7_04_V1/Absentismo.pdf
Encuesta Nacional de Salud de España (2006). Encuesta Nacional de Salud en España. Ministerio de Sanidad y Consumo. Extraído el 20 de diciembre de 2010 desde http://www.msps.es/estadEstudios/estadisticas/encuestaNacional/encuesta2006.htm.
González, F. (2006). Estudio de los perfiles de familias de Servicios Sociales: Programas de ayuda social P.E.R. y P.E.P. del Ayuntamiento de Valencia. Tesis doctoral. Publicado por el servicio de Publicaciones de la Universidad de Valencia. Valencia: Universidad de Valencia.
González, F. y Gimeno, A. (2007). Modelo para la predicción del riesgo psicosocial en el desarrollo infantil. Revista Internacional de Sistemas, 15, 19-37.
González, F. y Gimeno, A. (2009). Fracaso escolar y absentismo en menores bajo medidas de protección. Psicología Educativa, 15, 143-152.
González, F. y Gimeno, A. (2010). Salud mental de la cuidadora principal y su relación con el perfil individual, el clima familiar y la red social. Un estudio con familias bajo medidas de protección. Psicología.com, 14(6), http://hdl.handle.net/10401/2788.
Lacasa, J. M. (2009). Los niveles de fracaso escolar como medida de las desigualdades educativas por comunidades autónomas en España. Papeles de Economía Española, 119, 99-124.
Lee, V. E. y Burkam, D. T. (2000). Droping out of high school: The role of school organization and structure. Disponible en http://www.civilrightspriject.harvard.edu/research/dropouts/lee.pdf.
Manor, O., Matthews, S. y Power, C. (2003). Health selection: The role of inter-and intra-generational mobility on social inequalities in Elath. Social Science and Medicine, 57, 2217-2227. http://dx.doi.org/10.1016/S0277-9536(03)00097-2
Mari-Klose, P., Gómez-Granell, C., Brullet, C. y Escapa, S. (2008). Temps de les families: Anàlisi sociològica dels usos dels temps dins de les llars catalanes a partir de les dades del Pànel de Famílies i Infància. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Martínez, R. A. y Corral, N. (1991). Parent and children: academic values and school achievement. International Journal of Educational Research, 15, 163-169. http://dx.doi.org/10.1016/0883-0355(91)90032-N
Mogulesco, S. (2002). Approaches to truancy prevention. Disponible en http://www.vera.org/publication_pdf/197_377.pdf.
Osuna, E. J., Luna, A. y Alarcón, A. (1991). Estudio de la inadaptación infanto-juvenil. Murcia: Consejería de Bienestar Social.
Pino, M., Herruzo, J. y Moya, E. (2000). Estudio de las consecuencias del abandono físico en el desarrollo psicológico de niños de edad preescolar en España. Child Abuse and Neglect, 24, 911-924.
Ravens-Sieber, U., Erhart, M., Gosch, A. y Wille, N. (2008). Mental health of children and adolescents in 12 European countries-results from the European KIDSCREEN study. Clinical Psychological and Psychotherapy, 15,154-163. http://dx.doi.org/10.1002/cpp.574
Ravens-Sieberer, U. Erhart, M. Wille, N. y Bullinger, M. (2008). Health-related quality of life in children and adolescents in Germany: Results of the BELLA study. European Children and Adolescence Psychiatry, 17, 148-56. http://dx.doi.org/10.1007/s00787-008-1016-x
Ruíz, I. y Gallardo, J. A. (2002). Impacto psicológico de la negligencia familiar (leve versus grave) en un grupo de niños y niñas. Anales de Psicología, 18, 261-272.
Scott, S., Knapp, M., Henderson, J. y Maughan, B. (2001). Financial costs of social exclusion: follow-up study of antisocial children into adulthood. British Medical Journal, 323, 191-196. http://dx.doi.org/10.1136/bmj.323.7306.191
Suelves, J. M. (2007). Las lesiones no intencionadas en la infancia y la adolescencia. Rompiendo el tópico de la mala suerte. Infocoponline, Revista de Psicología. Extraído el 1 de diciembre de 2010 desde http://www.infocop.es/view_article.asp?id=2473.
Vega, A. (2001). Los centros escolares ante la inadaptación social. Málaga: Aljibe.
Wentzel, K. R. (1998). Social relationships and motivation in middle school: The role of parent, teachers and peers. Journal of Educational Psychology, 90, 202-209. http://dx.doi.org/10.1037/0022-0663.90.2.202
World Health Organization (2006) Health behavior in school-aged children. WHO Regional Office or Europe. Extraído el 13 de Noviembre de 2010 desde http://www.hbsc.org/overview.htm.
World Health Organization (2008). World report on child injury prevention. Disponible en http://whqlibdoc.who.int/publications/2008/9789241563574_eng.pdf.
Downloads
Published
How to Cite
Issue
Section
License
All contents published in Escritos de Psicología are protected under the Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International (CC BY-NC-SA 4.0) license. All about this license is available in the following link: <http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/4.0>
Users can copy, use, redistribute, share and exhibit publicly as long as:
- The original source and authorship of the material are cited (Journal, Publisher and URL of the work).
- It is not used for comercial purposes.
- The existence of the license and its especifications are mentioned.
There are two sets of authors’ rights: moral and property rights. Moral rights are perpetual prerogatives, unrenounceable, not-transferable, unalienable, imprescriptible and inembargable. According to authors’ rights legislation, Escritos de Psicología recognizes and respects authors moral rights, as well as the ownership of property rights. The property rights are referred to the benefits that are gained by the use or the dissemination of works. Escritos de Psicología is published in an open access form and it is exclusively licenced by any means for doing or authorising distribution, dissemination, reproduction, , adaptation, translation or arrangement of works.
Authors are responsable for obtaining the necessary permission to use copyrighted images.